De Sol a Sol

"De tant en tant el cos ha de patir per a que estigui entrenat per situacions imprevistes"

Vàrem aixecar-nos amb el sol del Poblenou i no vam veure negre nit fins Beijing. Un dia de 48 h que al volar a tan altes latituds va permetre llum solar constant, encara que fos aquella fina llum d'horitzó. Paisatges que mai havíem vist com el petit Mar d'Ob, molt a prop de Novosibirsk (futura parada), desert-estepa muntanyosa mongola o frondosos i verds boscos xinesos; tot des de més de 10.000 metres d'alçada.

Però... PAM! Tot aquest romanticisme desapareix quan baixes de l'avió a les 9 del matí hora local a la gran capital de Xina. El teu cos està a les 3 de la matinada, d'empalmada i patint per arribar a matines. Tot bé.


Amb poc més de dues hores tres grans descobriments:

Res es para. La majoria d'encreuaments no es regeixen per la llei dels semàfors. El que va a peu és l'últim mono fins i tot per la vorera, motos i bicis són els amos. Els cotxes no s'aturen als passos de zebra i has de trobar la distància òptima entre els vehicles per creuar (reduiran la marxa però NO s'aturaran). Allò del “dejen salir antes de entrar” res, aquí la gent surt i entra al metro a la vegada. Barcelona? No, Pequín!


Rotllos de veritat. Els rotllos de paper de paper de vàter són rotllos 100% de paper de vàter. No hi ha el típic cilindre de cartró, molt espectacular.


Humor amarillo. El fan per la tele!


Bonus track: Saturn


L'escala de Moscú ja ens avisava de com diferent seria la cultura i la llengua, era aturar-se a l'Estació Espacial Internacional per anar cap a la Lluna. Doncs no: era per anar cap a Saturn.

La diferència cultural és brutal. No t'entenen i no et pots fer entendre. Com expliques que necessites un tàper? Com preguntes si això és la targeta de metro que després pots recarregar? És impossible interpretar cap caràcter.


La primera immersió en cultura asiàtica ha estat el Temple dels Lamas, el temple budista més important de la capital: espais, estàtues, ritus, pregaries, costums i tradicions que no coneixem.


Ep! Però què és això? Un bar amb gats!? Corre, anem a fer un cafè! Hosti quina passada i els gats es poden acariciar, ua i el gat blanc com mola! Ok, dos cafès 60 Y. Ei, que ens ha costat el dinar de dos plats que no ens hem pogut acabar i dues cerveses 30 Y i dos cafès 60 Y? Atraco a mano armada també a Beijing.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Capítol 2 - Fiji Time (31/07)

Europa és un poble

Carbó i sang