Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2012

Vint-i-quatre emocions i moments

Imatge
Gràcies Negri, de nou Arriba, per fi, la primera aposta documental d'Imperi Amic amb l'inestimable col·laboració de Negri per a intentar sintetitzar i explicar el dia a dia totalment normal en la vida d'un gat domèstic. El documental està dividit en 24 parts, d'un minut cada una d'elles, on a través de les imatges i la música s'intenta explicar les sensacions i emocions de cada moment del dia. Per a més informació consulteu l'entrevista al Negri . Ah, i a continuació el llistat de cançons fet servir: 1. Open up your heart - The Rapture 2. Wanderlust - Björk 3. My halo - Atlas Sound 4. That day - Michael Pitt 5. Tornado - Jónsi 6. #2 - 12twelve 7. Bargin - Scout Niblett 8. Up the morning - Babyshambles 9. Put on your sunday clothes - BSO Holly Dolly 10. Do it with charm - Box Codax 11. Salmo 52:8 - Pony Bravo 12. El Capità Poc - 4t1a 13. Nothin' but time - Cat Power 14. Alone in Kyoto - Air 15. Buena idea - Instituto Mexicano del

Tàndem

Imatge
Gràcies Negri i Freixenet Diu una coneguda cava de Sant Sadurní d'Anoia que "la vida és per celebrar-la". Nosaltres volem brindar per aquesta i dues raons més: - L'esforç que dediquem a determinades coses acaba donant els seus fruits. - Un cop més, Negri col·labora amb Imperi Amic. Amb això anunciem, de passada, que Negri 24 s'estrenarà la setmana vinent. Resteu alerta.

Negri, lo gat foll

Imatge
Gràcies Nyan Cat i diari Ara Avui presentem una entrevista amb el proper protagonista de Negri 24 , el primer documental d' Imperi Amic . Negri és un gat que va néixer l'1 d'abril del 1997 i que des d'aleshores ha dedicat la seva vida a la contemplació de l'entorn des d'una perspectiva universal però sense perdre la condició de gat. Va accedir a embarcar-se en aquest experiment documental sense pensar-ho i ara ens descobrirà algun dels seus secrets gràcies a l'entrevista que li va realitzar el diari Ara el passat 28 de setembre. De què tracta Negri 24? És un treball que mostra el dia a dia d'un dia normal en la meva vida. Crec que és un punt de vista interessant mostrar la grandiositat d'un dia a dia de qualsevol, els petits gestos i rutines que realitzem són en realitat grans escenes èpiques. Crec que aquest documental ens ajudarà a reflexionar sobre la nostra rutina i a interpretar-la d'una manera diferent. És un treball on n

Tot això abans eren camps

Imatge
Gràcies Alura i vàlius Hi ha un grup de les terres del nord anomenat vàlius que a l'abril van editar Rierols EP sota l'aixopluc de la casa Indian Runners . El primer cop que vaig sentir les quatre cançons no em va donar temps a adonar-me de res, al segon vaig escoltar-m'ho i a la tercera vaig identificar les lletres. En 7 minuts i poc els vàlius són capaços d'endossar-te quatre himnes, des d' Imperi fins a Camps . Tot imperi ha de tenir els seus camps Imperi Amic és conscient de la realitat del seu territori i, sovint, ens preguntem on són els camps que no fa gaire hi havien a prop de casa nostra. Camps de vàlius és una reivindicació molt similar a la que Bogarde clama amb el "més vinyes i menys ciment". Un homenatge al Penedès i al territori en general, intentant reflexionar sobre les infraestructures que ens rodegen. Però per sobre de tot un homenatge a vàlius .

L'excusa perfecte

Imatge
Gràcies Jordi, Nil, Bea i Quim Aquest imperi es va gestar al llarg de la primavera del 2012, en un cicle que la UAB organitzava sobre la història del cinema a través de la ciència-ficció. Un dels requisits per aprovar era realitzar un curtmetratge de la mateixa temàtica. Així és com va néixer Par EES #12 , sent la primera peça d'Imperi Amic. La llum del final del túnel o del principi? A l'abril del 2012 el ministre d'Economia Luís Miguel de Guindos va dir: "Como vengan otros a hacer los presupuestos va a ver usted lo que es un ajuste de cuentas" ( ABC ). Aquesta frase va donar peu a pensar en una petita trama on espogués fer un retrat de la societat actual davant el panorama social-polític-econòmic que afronta dia a dia. El títol del curtmetratge recorda inevitablement a “París 2012”. No és gratuït. Fa pocs mesos que les eleccions presidencials franceses es van entendre com un punt d'inflexió a escala europea en un context global. Un mo