Tot això abans eren camps

Gràcies Alura i vàlius

Hi ha un grup de les terres del nord anomenat vàlius que a l'abril van editar Rierols EP sota l'aixopluc de la casa Indian Runners. El primer cop que vaig sentir les quatre cançons no em va donar temps a adonar-me de res, al segon vaig escoltar-m'ho i a la tercera vaig identificar les lletres. En 7 minuts i poc els vàlius són capaços d'endossar-te quatre himnes, des d'Imperi fins a Camps.

Tot imperi ha de tenir els seus camps

Imperi Amic és conscient de la realitat del seu territori i, sovint, ens preguntem on són els camps que no fa gaire hi havien a prop de casa nostra. Camps de vàlius és una reivindicació molt similar a la que Bogarde clama amb el "més vinyes i menys ciment".


Un homenatge al Penedès i al territori en general, intentant reflexionar sobre les infraestructures que ens rodegen. Però per sobre de tot un homenatge a vàlius.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Capítol 2 - Fiji Time (31/07)

Imatge
Remot, gairebé a les antípodes ( aquí podràs calcular-ho exactament ), però no tant 'a la quinta forca' com sembla. Bula , hola. Mode , adéu. Aquí el temps és relatiu ( "relatiu de què, relatiu amb a què" ). El vent, les onades, les marees... La mar és qui marca el pas del temps, el Sol es limita a comptar els dies. La benvinguda a l'aeroport de Nadi és clara: "Welcome to Your Home". Ràpidament et fan teu el que, segons ells, és de tots. A què pertany què? Tot de tots: "Si això no és meu, no és nostre" . Així és com ens sentim a bord del Pilas del Marc i la Lourdes; amb la Sandra, l'Ivanna i en Luís . A les poques hores sembla que haguem compartit tots els mars, oceans, freds, corrents i vents del planeta; com si de tota una vida al mar es tractés. Junts, tots germans, sota una mateixa bandera: Fiji. Primera prova de foc: aprovisionar-nos. No, un segon. Primera prova de foc: aprovisionar-nos per dues setmanes. Espera,
Més!

Baikal i el descans

Imatge
“Està clar que no arribem, perdem el tren” Una bona dutxa, una breu siesta i un bon dinar-brenar. Remeis tradicionals aplicables arreu del món, també a Irkutsk. El primer contacte amb la cultura russa és interessant: ni cristo parla anglès, es menja de puta mare (i barato) i són molt amables . Hi ha estàtues, busts o perfils de Lenin per tot arreu i els noms dels carrers encara recorden a l'URSS. Cases de fusta es mesclen amb blocs de ciment, edificis neo-clàssics i esglésies ortodoxes. La història moderna a la Sibèria comença al s. XVIII i es concentra sobretot en el desenvolupament del ferrocarril, la revolució boltxevic, la Guerra Civil, els gulags i el col·lapse de la Unió. Això no vol dir que abans no hi hagués res o ningú. Impertorbable des de la formació dels continents actuals hi ha el Baikal, el llac més antic i profund del món amb 1.673 metres (aprofundint dos centímetres cada any!), amb un 80% de fauna i flora endèmica i un 20% de l'
Més!

La Gran Muralla China

Imatge
“Aquella filla de puta no s'ha sortit amb la seva, i el puto taxista il·legal tampoc” Després d'uns dies a Pekín t'adones que només és la capital de Xina, suposo que suficient per fer-se una idea. Tot aquest caos és realment un flux on res s'atura. Com l'aigua que flueix constant per un torrent, si qualsevol element interromp el corrent, aquest col·lapsa. Si una papallona al menjador de Ca Teu provoca huracans al Japó, què provocaria un semàfor en una ciutat d'aquestes dimensions? Dóna la sensació que ningú es pot prendre el luxe de parar, no cal córrer, no cal anar amb presses, però tampoc cal aturar-se. “Sin prisa pero sin pausa”. No estem tampoc acostumats, ho volem aquí i ara, ho fem al moment, ens desplacem ràpid i quan abans. Potser perquè tot ens queda a prop? En aquest oníric riu d'energia també hi ha molt de fill de puta suelto, com a tot arreu. Anem a fer una mica de SEO... ¿Cómo llegar a la Gran Muralla China? Al tr
Més!