Tot això abans eren camps

Gràcies Alura i vàlius

Hi ha un grup de les terres del nord anomenat vàlius que a l'abril van editar Rierols EP sota l'aixopluc de la casa Indian Runners. El primer cop que vaig sentir les quatre cançons no em va donar temps a adonar-me de res, al segon vaig escoltar-m'ho i a la tercera vaig identificar les lletres. En 7 minuts i poc els vàlius són capaços d'endossar-te quatre himnes, des d'Imperi fins a Camps.

Tot imperi ha de tenir els seus camps

Imperi Amic és conscient de la realitat del seu territori i, sovint, ens preguntem on són els camps que no fa gaire hi havien a prop de casa nostra. Camps de vàlius és una reivindicació molt similar a la que Bogarde clama amb el "més vinyes i menys ciment".


Un homenatge al Penedès i al territori en general, intentant reflexionar sobre les infraestructures que ens rodegen. Però per sobre de tot un homenatge a vàlius.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Capítol 2 - Fiji Time (31/07)

Imatge
Remot, gairebé a les antípodes ( aquí podràs calcular-ho exactament ), però no tant 'a la quinta forca' com sembla. Bula , hola. Mode , adéu. Aquí el temps és relatiu ( "relatiu de què, relatiu amb a què" ). El vent, les onades, les marees... La mar és qui marca el pas del temps, el Sol es limita a comptar els dies. La benvinguda a l'aeroport de Nadi és clara: "Welcome to Your Home". Ràpidament et fan teu el que, segons ells, és de tots. A què pertany què? Tot de tots: "Si això no és meu, no és nostre" . Així és com ens sentim a bord del Pilas del Marc i la Lourdes; amb la Sandra, l'Ivanna i en Luís . A les poques hores sembla que haguem compartit tots els mars, oceans, freds, corrents i vents del planeta; com si de tota una vida al mar es tractés. Junts, tots germans, sota una mateixa bandera: Fiji. Primera prova de foc: aprovisionar-nos. No, un segon. Primera prova de foc: aprovisionar-nos per dues setmanes. Espera, ...
Més!

Capítol 3 - Mareig (01/08)

Imatge
Fondejant entre Waya i Wayasewa , en un moment, es gira el vent i el que era una bassa d'oli passa a moure's. Pel que ens comenta en Marc, normalment al oceans el vent bufa del mateix cantó, més a fort o més fluix, però no canvia cada dia, pel matí d'una banda i per la tarda de l'altra. Doncs Fiji acaba sent com el Mediterrani: rabiosament canviant . L'istme que unia les dues illes ha desaparegut per la marea i el vent de sud-oest converteix el llençol blau-negre-brillant en una muntanya rusa d'escuma i aigua. Anem cap un altre lloc i passa a moure's exageradament. "Anirem a cap a Kuata , a veure si ens dona temps". No fotis! S'està ponent el sol i amb zones de tants reefs , coralls, no podem anar a cegues! "¿Cómo estáis?" Uf, Lourdes, de moment bé però preparem ronda de biodramines , o què? "¿Con o sin cafeína?" ¡No jodas! ¿Se puede elegir? ¡Ojo, que esto coloca! Quina hora és? Encara hem de sopar... Ens esperem o anem...
Més!

Nexe cultural

Imatge
“Doncs si els agrada fer vida social, menjar, beure, xerrar, una mica d'esport... No som tant diferents!” La cultura xinesa considera els números imparells sagrats, el número 9 per sobre de tots. Per això trobem nou bitxos a les cantonades de les taulades de la Ciutat Prohibida, el número màxim de bèsties protectores que es podien posar. A major número de criatures, major rang de l'edifici. Els colors daurats de les seves taulades brillen entre la boirina perpètua de la pol·lució. La mil·lenària cultura xinesa es podria generosament resumir en aquest complex dinàstic . Tot és molt difícil, gegantí, espaiós. Costa entendre les costums i tradicions en aquí detallades, no hi ha comparables. Com la plaça que té al davant, és el palau més gran del món. Aquí hi van viure, durant més de 500 anys, dues dinasties: Ming i Qing. Fins el 1911 no va esclatar una revolució que va fer fora el darrer emperador, Puyi (el de la pel·lícula El Último Emperador). Un es...
Més!