Imperi Amic

"Què fem?" Ets dels que mires per la finestra a partir de/fins Martorell? T'has plantejat mai anar a Girona "amb un cop de tren"? Mires abans la web de Renfe que buscar un vol? Ets dels nostres! L'experiència del Transsiberià és altament recomanable, apte per a tots els públics i edats. Bo, bonic i barat (ojo aquí: el més barat és pillar-se els bitllets directament a l'estació, si vas sense planificació ni data límit val la pena). Bo, per què? Hi ha quatre categories: 1a - No vàrem tenir el plaer d'anar-hi però ens han assegurat que és l'hòstia: bany i dutxa propis (alguns), servei d'esmorzar, llits bien, atenció personalitzada... Un lujo, vaia. Com tot bon lujo es paga però també es gaudeix. 2a - La que més vàrem utilitzar. Típic compartiment de dues lliteres amb una tauleta. Tan bon punt pujes al tren et donen una bossa de plàstic amb els llençols, funda de coixí i tovallola. En un vagó hi hauran un 9 o 10 compartim

“Està clar que no arribem, perdem el tren” Una bona dutxa, una breu siesta i un bon dinar-brenar. Remeis tradicionals aplicables arreu del món, també a Irkutsk. El primer contacte amb la cultura russa és interessant: ni cristo parla anglès, es menja de puta mare (i barato) i són molt amables . Hi ha estàtues, busts o perfils de Lenin per tot arreu i els noms dels carrers encara recorden a l'URSS. Cases de fusta es mesclen amb blocs de ciment, edificis neo-clàssics i esglésies ortodoxes. La història moderna a la Sibèria comença al s. XVIII i es concentra sobretot en el desenvolupament del ferrocarril, la revolució boltxevic, la Guerra Civil, els gulags i el col·lapse de la Unió. Això no vol dir que abans no hi hagués res o ningú. Impertorbable des de la formació dels continents actuals hi ha el Baikal, el llac més antic i profund del món amb 1.673 metres (aprofundint dos centímetres cada any!), amb un 80% de fauna i flora endèmica i un 20% de l'

“No hi havíem pensat però, sí, és una solució molt russa” Rússia és un país tan gran que cal posar les distàncies en perspectiva . Per exemple, en línia recta de Moscú a Vladivostok (costa del Pacífic) hi ha tant com de: Illes Canàries a Cuba Teheran a les Illes Canàries Vilafranca – Barcelona - Vilafranca 65 vegades (aquí és on et fas el valent i dius: "Doncs no és tant". Ànims, ves tirant!) Anar i tornar de Sevilla a Reykjavik Huelva al Pol Nord Zona Universitària – Parc del Fòrum potser 520 vegades El temps es torna a dilatar a la frontera entre Sukhbaatar  ( la alegria de la huerta )... ...i Naushki . No hi ha risc de perdre el tren, el vagó està sol durant 3 hores a cada estació i les andanes es converteixen en fòrum de cultures i principal punt d'entreteniment a kilòmetres a la rodona. A destacar dos episodis importants: Sense claus pel candau ( cadenat pels lletraferits). Ens hem deixat les claus d'un dels cand

“Diu que aquesta és la millor part de Mongòlia...” Marxar de Beijing és un alleujament del soroll, gent i moviment. Un cop amb el tren en marxa tot pren una altra dimensió: escriure, dibuixar, mirar, xerrar, llegir, escoltar, menjar, dormir . Verbs fàcils i senzills, sense masses complicacions. Al contrari del que ens pensàvem, el trajecte se'ns fa curt . El canvi de fronteres és potser el més avorrit, només esperes a que el tren torni a arrancar per tornar a escriure, dibuixar, mirar, xerrar, llegir, escoltar, menjar, dormir. Un dels leitmotivs de la cultura mongola és el Cel Blau, un cel blau on enlloc és tan immensament infinit com en l'estepa del Gobi. Mongòlia encara està obrint la majoria de camins i corre el risc de l'espoli internacional dels recursos naturals, escasos al món i abundants en aquí. La capital, que conté la meitat de la població del país (1.500.000 persones), creix desigual i desordenada. El trànsit en els seus estrets carrers, pont

“Doncs si els agrada fer vida social, menjar, beure, xerrar, una mica d'esport... No som tant diferents!” La cultura xinesa considera els números imparells sagrats, el número 9 per sobre de tots. Per això trobem nou bitxos a les cantonades de les taulades de la Ciutat Prohibida, el número màxim de bèsties protectores que es podien posar. A major número de criatures, major rang de l'edifici. Els colors daurats de les seves taulades brillen entre la boirina perpètua de la pol·lució. La mil·lenària cultura xinesa es podria generosament resumir en aquest complex dinàstic . Tot és molt difícil, gegantí, espaiós. Costa entendre les costums i tradicions en aquí detallades, no hi ha comparables. Com la plaça que té al davant, és el palau més gran del món. Aquí hi van viure, durant més de 500 anys, dues dinasties: Ming i Qing. Fins el 1911 no va esclatar una revolució que va fer fora el darrer emperador, Puyi (el de la pel·lícula El Último Emperador). Un es

“Aquella filla de puta no s'ha sortit amb la seva, i el puto taxista il·legal tampoc” Després d'uns dies a Pekín t'adones que només és la capital de Xina, suposo que suficient per fer-se una idea. Tot aquest caos és realment un flux on res s'atura. Com l'aigua que flueix constant per un torrent, si qualsevol element interromp el corrent, aquest col·lapsa. Si una papallona al menjador de Ca Teu provoca huracans al Japó, què provocaria un semàfor en una ciutat d'aquestes dimensions? Dóna la sensació que ningú es pot prendre el luxe de parar, no cal córrer, no cal anar amb presses, però tampoc cal aturar-se. “Sin prisa pero sin pausa”. No estem tampoc acostumats, ho volem aquí i ara, ho fem al moment, ens desplacem ràpid i quan abans. Potser perquè tot ens queda a prop? En aquest oníric riu d'energia també hi ha molt de fill de puta suelto, com a tot arreu. Anem a fer una mica de SEO... ¿Cómo llegar a la Gran Muralla China? Al tr